David Byrne i St Vincent, magnífics

El pelo pollo de la Vincent era evident...
   El pelo pollo de la Vincent era evident…

He anat a aquest concert amb tabula rasa completa excepte un boca-orella per internet d’un músic melbournita. És més, excepte les típiques i conegudes de Talking Heads ‘(Burning Down The House‘) o del mateix Byrne (‘Like Humans Do‘), no coneixia gaire més dels artistes principals. Per tant, ha estat aquesta una excel·lent introducció a St. Vincent. I el fet és que m’ha encantat. Començant per la meva debilitat per l’Auditori, d’una acústica excel·lent, el concert ha estat magnífic. El que més m’ha agradat ha estat les coreografies simples – però efectives -, de tots els músics (excepte, per raons òbvies) del bateria i els teclats: flors, dominos, congues, fins i tot estirats per terra… Destaco també el treball excel·lent del tècnic de so, excepte en una anada d’olla puntual, però que ha fet que els instruments de vent no sonessin gens ni mica estridents, i de la luminotècnia: molt coordinada, variada i encertada. L’únic moment més fluixet del concert, per mi, ha estat la versió de ‘Lazy, una cançó que ja de per si no m’agrada per allò que és repetitiva fins a més no poder. Més de dues hores de concert que se m’han passat volant i que han acabat amb una merescuda standing ovation.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s