Imagine Dragons – Night Visions Tour: im-presionante

Per dates, no sabia si hi podria anar i quan finalment em decideixo, va i veig que estaven les entrades esgotades. El passen al Sant Jordi Club, però encara dubtosa, em reservo. Quan finalment em decideixo, veig que l’han passat al Palau Sant Jordi i quan veig el preu, renoi, s’hi posen per poc! Però la vida són dos dies, i un ja ha passat, així que la menda es compra l’entrada per anar a veure Imagine Dragons. And so glad I did!

Imagine Dragons
Si ve l’escenari era petit i senzill per tractar-se d’un Sant Jordi (val a dir que la meitat del recinte estava inhabilitada), amb la música i la seva presència, Imagine Dragons han ocupat l’escenari i més enllà. Ben pocs efectes lluminosos, però amb quatre cops d’efecte ben posats se’ns han posat a la butxaca i han fet que el concert, no fos una simple “gig”. Vamos allá, que els desgranarem:

Imagine Dragons és un grup que em té desconcertada. La base percussiva en la majoria dels seus temes és evident – y a mí eso me mola, mucho -, però de cop i volta et sorprenen amb uns tililín, tililín que no saps si estàs al Carib en una piscina amb barra lliure, si estàs escoltant l’últim hit que no hi ha manera de treure’t de la cervellera o si, per contra, estàs viatjant a l’espai sideral. Això és el que sento quan els escolto. Però és una música que, regardless of that, s’ha d’escoltar amb el volum a tota vela. Davant d’això, no sabia què esperar del concert ni, especialment, del frontman, Dan Reynolds. Havia vist actuacions (poques) a Internet i m’havien deixat waiting for more. D’aquí la meva presència avui al Palau amb bona companyia, tot sigui dit: ma tia Carme i la meva cosina Maria (no, encara que ho sembli a les fotos, no som germanes), que s’estrenava en el mundo de los conciertos (y espero que tenga a quién parecerse).

Comencem pel cantant principal,en Dan Reynolds. OMG. Si bé a vegades tenia la sensació que escoltava Brandon Flowers (res a veure, I know), he de confessar que no li podia treure els ulls de sobre. No, no és guapo. No, no és un sex symbol. PERO CÓMO SE MUEVE!!! Jo vull ser parella de ball d’aquest home!!! Y cómo mueve esos brazos, y esos saltos que hace con las piernas juntas. I no, res a veure amb “I’m sexy and I know it”: la música li corre pel cos! Y esos momentos de percusión corporal. OMG. Y cuando se arrodillaba delante del tambor frontal. I quan l’abraçava. OMG. Veu: molt bona. Passa del falset a la seva veu amb una facilitat brutal. La sensibilitat no només li corre pel cos, sinó també al cor, amb moments d’aquells que et dibuixen un somriure com quan et parla de sa mare, de son pare, de les seves vacances a Barcelona fa 9 anys o quan ha dedicat una cançó a un amic seu, Tyler Robinson, que morí de càncer l’any passat. Dan Reynolds no només canta les cançons: les interpreta. I es nota. Vaja que si es nota. Val a dir que les harmonies amb la resta de membres del grup són ben boniques. Més boniques que a la versió gravada, m’atreviria a dir. Tots els components del grup tenen formació reconeguda com a músics i la precisió que mostren de principi a fi és, en dos palabras, im-presionante.

Tot un festival percussiu al Sant Jordi.
Tot un festival percussiu al Sant Jordi.

Les primeres cançons, algunes d’elles bastant melòdiques, han fet que ens ho passéssim bé, però faltava una mica d’energia, que han solucionat amb una versió ben currada de ‘Song 2‘ de Blur. I com s’han acabat de guanyar el públic? Amb una cosa tan senzilla com fer-nos ajupir i fer-nos aixecar en el subidón. Así de simple. Però efectiu.

Un altre cop d’efecte ha estat el solo de baix (sí, de baix, cómo se os ha quedado el cuerpo), i uns membres de la crew vestits només amb calçotets que han posat la nota festiva sortint a l’escenari amb unes boles que el Dan s’ha encarregat d’anar trencant amb les baquetes, provocant pluja de paperets de colors. Again, així de simple. Però efectiu.

Destacaré, of course, una de les meves cançons preferides, “Hear Me“, i evidentment, “Radioactive“, de la que han fet una variació que no coneixia i amb la que, sorprenentment, no han acabat. Instead, han acabat amb “Nothing Left To Say“, que ha tornat a evidenciar aquella sensibilitat que he esmentat anteriorment i que es palpa en totes les cançons del grup i, especialment, en el seu frontman.

Teloners: Dan Croll. No mataven.

Galeria de fotos completa.

Advertisements

One thought on “Imagine Dragons – Night Visions Tour: im-presionante

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s