Depeche Mode – Delta Machine Tour

Hi ha molts grups i artistes que, per una raó o una altra, m’han marcat. Depeche Mode és, sense dubte, un d’ells; m’atreviria a dir que estan entre els Top 5. Son buenos; muy buenos. Han tingut els seus alts i baixos, com tothom, però en directe són de lo mejorcito que he vist. I aquesta era la tercera vegada que els veia. Però tal i com no he vist grups i /o artistes en directe perquè he arribat tard (Queen, The Beatles,The Bee Gees, molts Motown, Michael Jackson, i molts molts molts altres) i ho accepto (perquè no em queda més remei, ha!), amb Depeche em passa una cosa que no em passa amb els altres. Per a ells, hauria d’haver nascut 7 anys abans. Eing? M’explico: en un gran concert com el d’avui ens han presentat una setlist amb alguna que una altra cosa millorable (o ‘canviable’) així com alguna versió de la que lamento no haver escoltat mai en directe la més fidel a la gravada. Eing? Que no t’expliques, Maria Del Mar! A veure, elabora l’argument.

Estem d’acord que amb 13 discos a les esquenes, és difícil fer una setlist, i que a més, sigui al gust de tothom, però traient un disc nou amb cançons brutals com “Alone” o “Broken” o “Soothe My Soul“, vas y me pones el primer single (“Heaven“), que és el “menys Depeche” del disc. Home! I això no seria tan “greu” (a veure, que tampoco me voy a morir per això) tenint moltes altres cançons lentorres que, como es harto conocido, Martin Gore domina a la perfección y siempre caen. Also, hi ha cançons que són un must (always? really?) tot i que sempre amb variacions, sobretot a l’inici i al final, i sempre en la seva versió electrònica. A mi “Personal Jesus“, p.ex., no m’ha acabat mai de fer el pes (sí, sóc rara, què vols que t’hi digui), però sempre hi és porque si no, el público los espera a la salida pa’ tirarles tomates. OK. “Enjoy the Silence” segueix causant-me goosebumps, així que ja m’està bé que hi sigui, però altres “clàssiques”, com “Shake the Disease“, encara estic desitjant de sentir-ne la versió electrònica. Les tres vegades que l’he sentida, ha estat amb el Martin, en su momento de gloria, acompanyat d’un piano. Snif, snif. I novament, això no seria tan “greu” (i again, tampoco me voy a morir por esto, I know), si els dos moments de glòria del Martin no haguessin estat totalment acústics. Que sí, que té bona veu; que sí, que es mereix que centrem l’atenció en ell com a vocalista; però una mica d’electrònica amb ell, for a change, no vindria malament, almenys en un dels seus dos solos, com suposo que deurien fer en directe tot just van treure aquestes cançons.

Martin Gore desenchufao.
Martin Gore desenchufao.

En aquest sentit, ens han plantificat com un bolet, cap al final, “Just Can’t Get Enough”, que cantava la Traviata amb la resta de la setlist. Momentazo para los nostálgicos, no ho dubto. Però estant ja desfassada; potser hauria estat recomanable posar-hi una mica de conya a l’assumpte, com fan per exemple els Take That quan es posen a fer les coreos de los 90 del palo “por diox, y a la gente le molábamos haciendo ESTO!”. Però no, Dave Gahan, la ha tratado como la más respetable de las canciones. Y la ha bordado y tó. I tot i que sembla fins ara que no hagi gaudit del concert, la veritat és que és tot el contrari. Com he dit en algun altre lloc, ha estat “espectaculà”. Superhipermegacontenta a més de què hagin acabat el concert amb “Never Let Me Down Againcon su baño de brazos correspondiente que a une le sube la moral y lo otro que no puedo decir aquí, que me censuran. Això sí, no m’estaré de dir que la versió accelerad(íssim)a de “Precious” se l’haurien poguda estalviar…

Y ahora vamos a centrarnos en THE MAN, que no es otro que Dave Gahan. Depeche son tres, sí, però estic segura que la majoria dels assistents teníem el 90% del temps els ulls posats en ell, a qui he batejat en moltes ocasions com “the man with the sexiest voice on earth”. OJU, que dic “voice”, not him. Però jo, como el resto de los mortales esta noche en el Sant Jordi, he caído y sucumbido a su presencia arrolladora en el escenario. La meva atracció (físico-sexual) per a en Dave es de menos tres trillones, però es que se come el escenario. Él es el escenario. Per començar, estableix una relació (íntima) amb el pal del micròfon que només li he vist a en Freddie Mercury.

Dave Gahan dándole el masajito correspondiente al palo del micro.
Dave Gahan dándole el masajito correspondiente al palo del micro.

Balla com una tia, pero es que da igual, todos babeamos con sus movimientos de cadera y sus contoneos a lo “pero qué tipo tengo, o más bien, tenía, pero da igual, porque me muevo que te cagas en las bragas” (con perdón de la expresión). Per no dir els strip-tease (parciales) que se te marca y que a una ya la ponen in the mood y cuando te hace esos remolinos con el brazo para indicar que el público siga cantando te imaginas que lo que está ondeando son los pantalones o los calzoncillos que se hubiera podido acabar de quitar.

Dave tó sepsi.
Dave tó sepsi.

Aquest protagonisme fa que a en Martin no le quede otra que brillar en sus momentos acústicos o en sus pequeñas coreos ensayadas con Dave (a las fotos me remito) y que se tenga que vestir a cuadros con bambas de color plata para destacar, i que l’Andrew Fletcher opti per mirar-s’ho tot des de la seva plataforma i es passi l’estona concentrado en su teclado (que és la seva feina al capdavall) i que fins i tot tingui temps de fer exercicis d’estiraments entre cançó i cançó. Y por eso nos mola a L. A. y a mí, porque, visto desde fuera, es como si estuviera viendo el concierto en DVD desde el salón de su casa… o como el segurata en la puerta de entrada. Però sense ell, Depeche Mode no serían lo que son.

Andrew Fletcher está para dar palmas, y ahí se acaba su coreo.
Andrew Fletcher está para dar palmas, y ahí se acaba su coreo.

Y así son las cosas (desde mi punto de vista), y así se las hemos contado. I ara, time to “enjoy the silence“.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s