Cruïlla 2013

Cruïlla dia 1: 5/7/13

Problemes tècnics a l’entrada fan que tots els concerts comencin més tard. Vaig primer a Cat Power, un concert de pasa-palabra, amb problemes tècnics, desafinades monumentals vàries i una cantant principal que surt fumant, a mig concert segueix fumant, tot i tenir problemes de tos i a mig del concert va haver de sortir un moment per seguir tossint!?!?!. Per qüestions ‘x’ em perdo el primer tros de Rufus Wainwright i l’he de veure des de les grades. Rufus és RUFUS. BRILLANT. EXTRAORDINARI. Gràcies, Pere, per descobrir-me’l. Seguim amb un James Morrison que sona de P.M. (i descobrim que és guapo! haha)  i marxem cap a Suede, on ens trobem amb un moderno amic meu, que s’ha equivocat de festival, pues “el Primavera es para hipsters, el Cruïlla para hippies!”.  Suede ofereixen un bon espectacle, tot i que a mi la seva música, plin. Finalment, marxem cap a Wyclef Jean tot i que jo volia anar a Standstill, però noooooooo passa res. A mig concert, cansats i no gaire motivats pel Wyclef després d’haver cantant el seu greitest jit amb els Fugees (Ready or Not), marxem cap a casa sense veure WhoMadeWho, ja que avui dissabte, ens espera la traca final.

Malgrat un principi més que decebedor, un bon dia (i nit), after all.

Cat Power, decebedora
                                                   Cat Power, decebedora
Rufus Wainwright - Cruïlla 2013
                                               Rufus Wainwright, fantàstic.
                                                                James Morrison!
Suede - Cruïlla 2013
                                                                       Suede

Cruïlla dia 2:  6/7/13

Segon i últim dia de Cruïlla. Vamos allá. Primer vaig anar a veure el Goran Bregovic, que té molta anomenada, però a mi la seva música no em diu res, així que m’hi vaig quedar una estoneta només i vaig decidir anar cap al Deezer, per aconseguir primera fila per a Morcheeba. De camí, uns castellers, que mai no està de més veure. No van ser espectaculars, però sí que fan país, digoooo, nació. Morcheeba, elegantíssima. L’elegància és innata, i està clar que Skye Edwards la té de naixement. Ains… De camí cap als Mambo Jambo (el swing mai no passarà de moda :) ), ens vam trobar amb Snoop Dogg, que – yo lo siento – pero no puedo con él. Finalment, una breu estona a Fermín Muguruza i una estoneta de Trombone Shorty, dels quals em sonaven alguns temes. Fi de la nit. Cap a casa hi falta gent. Novament, 21.50€ ben aprofitats.

Skye Edwards de Morcheeba. Jo de gran vull ser com ella.
                 Skye Edwards de Morcheeba. Jo de gran vull ser com ella.
Goran Bregovic
                                                                       Goran Bregovic
Snoop Dogg. Ew!
                                                                 Snoop Dogg. Ew!
Maaaaaaambo!
                                                                  Maaaaaaambo!
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s