‘El primer arbre del bosc’ de Blaumut floreix a L’Auditori

Després de fer sortir el primer brot el dia 17/3 a FNAC I’lla Diagonal, Blaumut va fer florir la gira de presentació d’El primer arbre del bosc el proppassat dijous 26 de març, novament a la Ciutat Comtal. En un Auditori amb gran assistència de públic, els blaumuters i blaumuteres d’eixe món van poder gaudir d’un repàs extensiu del que, certament, és l’àlbum de consolidació de Blaumut entre el públic català. I qui sap, si algun dia, del infinito y más allá. Here’s to wishful thinking. De moment, el número 1 a iTunes España la setmana del llançament de l’àlbum no hi ha qui els el tregui. I és que aquesta formació eclèctica de músics de tall pop, cançó d’autor i clàssic han sabut trobar el punt de fusió perfecte que confirma que el seu èxit amb “Pa amb oli i sal” i “Bicicletes” va més enllà de convertir-los en flor d’estiu.

Com definir aquest segon àlbum? Si “poesía eres tú“, que escrivia G. A. Bécquer, El primer arbre del bosc són 13 “tus” que despleguen l’imaginari Blaumut (no en va “imagina” és un verb recurrent en les seves composicions) de tal manera que és inevitable deixar-se perdre pel bosc cap al “vuit, que és l’infinit”, mentre passem “pàgines en blanc” de camí cap a “Amsterdam”. Que no vol dir res i vol dir molt alhora. Serien aquests i molts altres bocins de metàfores i dolces melodies el que faria que l’Auditori s’envoltés de màgia musical durant una hora i mitja llarga. Una màgia amb intervals de diàlegs entre els components del grup i col·laboradors que des d’aquí reivindiquem. Ens agraden i en volem més. Tenir ja dos àlbums no ens val com excusa per fer callar en Vassil Lambrinov (violí) i companyia.

Vassil Lambrinov, que a més de tocar i cantar, xerra. Quan el deixen. O si el deixen.
Vassil Lambrinov, que a més de tocar i cantar, xerra. Quan el deixen. O si el deixen.

Ben puntual, el piano de Dani Espasa, col·laborador que repeteix experiència blaumutera, va encetar el concert amb “El primer arbre del bosc“, el primer single, que va donar pas a un concert que va delectar el públic assistent des del primer moment. Un públic disposat també a col·laborar perquè el bosc d’arbres blaus que alguns portàvem de casa o, en el seu defecte, que havíem rebut de mans dels promotors més actius a les xarxes socials del Fan Club Blaumut, prengués forma d’arbrada que voleia “com antenes a les mans”. Al mateix temps, un fil de llum blanc lunar anava i venia com “un pèndol a la mà”. Llàstima que li fés el relleu una llum rogenca tirant a minsa que va deixar l’escenari un pèl massa a les fosques breument.

I de sobte, màgia. La màgia de la veu del Xavi de la Iglesia, les consonants nasals del qual en directe prenen un protagonisme diferent al dels enregistraments sonors. La màgia de les lletres que es despleguen poc a poc, com aquell qui no vol, i que t’endinsen en l’imaginari Blaumut. La màgia dels instruments de corda i la percussió que fan que a vegades els esforços invertits en un concert de pop comercial i rimbombant quedin ridículs al costat d’una posada en escena tan seriosa i senzilla com efectiva.

Xavi de la Iglesia, la veu de les lletres.
Xavi de la Iglesia, la veu de les lletres.

Els cinc membres de Blaumut, acompanyats del pianista Dani Espasa així com de Carlos Montfort a la guitarra, van centrar el seu repertori en el seu segon àlbum, com era d’esperar. Potser sí que hi van faltar alguns imprescindibles o greatest hits. I és que – comentari a part -, de tant en tant no hi ha res com l’anglès per a certs vocables i expressions, com l’ ‘Are you ready, Barcelona?’ de l‘Oriol Aymat (violoncel), que va arrencar més d’un i de dos somriures. Però malgrat en Carles Batalla els consideri absències “dolorosas” e “injustificables”, jo em decanto per una explicació tan simple com que es tractava del concert de presentació del segon àlbum, i que el públic sabia a què anava. O s’ho podia imaginar, per posar-ho en llenguatge blaumutià. A més, queda tota una gira per davant amb molts arbres per plantar per contrades catalanes, que de ben segur regaran amb diferents setlists depenent de com aquell dia bufi el “vent que mou el temps”. No obstant això, he de dir que l’absència de “Les 7 i quart” sí que fa una miiiiiiiiica de mal. Ara bé, posar dues joies seguides d’El turista com són “Esquimals” i “El llimoner“, i dues del darrer disc, “El Pont de l’Accademia” i “Normal” (potser la meva preferida de l’àlbum juntament amb “Cartes de l’Orient“), van aconseguir el que de moment fins ara només el gran Glen Hansard ha aconseguit que em passi en un concert: riure i al minut següent, desfer-me en llàgrimes. Llàgrimes no pas de tristesa, sinó propiciades per la bellesa del moment. Una aquí que és una mica bleda.

Blaumut a L'Auditori - 26/3/15

Altres moments especials van ser la dedicatòria de “Qui va matar el Sr. Cordills?” als companys de l’Institut Pere Vila d’en Vassil (que va fer palès que ja comença a tenir una edat) i, com no, la dedicatòria a les víctimes de l’accident d’avió de Germanwings amb “El Pont…“.  Musicalment, però, voldria fer especial menció a “Passes la pàgina en blanc“, amb molt treball de producció en la versió enregistrada i que va quedar rodona en directe, gràcies als efectes de guitarra i als cors vocals, especialment, els d’en Manel. Com no, l’anècdota del concert, a més de saber com fer que certs indesitjables membres de Blaumut al·lèrgics als gats no et vinguin a casa, va ser també la relliscada inicial amb “Bicicletes“, que el mestre Lambrinov va aprofitar per fer-nos una classe magistral exprés d’adaptacions de tonalitats als desitjos i possibilitats vocals dels cantants. Com deia l’anunci, “i si m’equivoco, torno a començar“, i un aprenentatge més que els assistents ens vam emportar.

Destacaria també les petites coreografies i canvis de posició que van permetre que l’argentí més nostrat, en Manuel Krapovickas (baix) prengués gran protagonisme a “El pont de l’Accademia”  i regalés als dels seu voltant un parell de somriures sincers, i que en Manel Pedrós (percussió) pogués momentàniament deixar a “Piano” d’estar confinat al darrera, part de l’estona tapat pel “Carlitos”. Que menys que els de Cervera puguin veure el seu fillol, i més després d’haver explicat que durant la gravació del disc, els Blaumut van viure a cos de rei gràcies a l’amabilitat de cals Pedrós!

I arribaren els bisos amb “Piano” i el “Pa amb oli i sal” que el públic ja xiulava esperant que sortissin de nou a l’escenari. Clausurant el concert amb “Tornarem a casa“, el públic va desfilar, efectivament, cap a casa, no sense tenir abans l’oportunitat de parlar amb els membres del grup, poder-se fotografiar amb ells, intercanviar impressions sobre el concert i obtenir una còpia d’El primer arbre del bosc firmada.

P1030038
Blaumut, acompanyats de Carlos Montfort i Dani Espasa.

Després de veure’ls per primera vegada com afegit d’última hora al Cruïlla 2014, on ja em van encantar, i amb la presentació a FNAC Illa Diagonal, haver assistit a aquest concert només em porta a dir que en vull més, i de ben segur que tu, lector, si vas a veure’ls, també.

Visita la galeria d’imatges del concert.

Enllaços d’interès:

*Gràcies, Fan Club Blaumut, per fer-me adonar que a vegades visc en un regreso al futuro i que el primer brot no era el 24 sinó el 17!

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s