My House in the Middle of the Boulevard of Broken Dreams

Back in the day, that is, November 27, 2012, rebia els plànols del que anava a ser ‘My House in the Middle of the Street‘.

Pintava bé. Molt bé.
Pintava bé, molt bé…

Després del boom immobiliari, i amb la baixada de preus dels pisos, per fi podia convertir-me en propietària. BIG WORDS. ‘Que valenta, comprar un pis sobre plànol!,’ em va dir la meva amiga Anna. Sí, molt agosarada.

En aquella època, com Madness would sing in ‘Our House:

‘I remember way back then when
Everything was true and when
We would have such a very good time
Such a fine time
Such a happy time’

El pis havia d’estar situat a 1 minut de la parada de Metro L2/10 Gorg i a 10 mins de la meva estimada platja, al costat dels canals que se suposa que algun dia tindrà Badalona. Malgrat no tenir les tres habitacions que volia – una que pensa(va) que algún día formará una familia of her own donde se necesitan tres habitaciones -, no estava gens malament: tot exterior, amb una terrassa que t’hi cacks i traster addicional. Tot per un preu raonable. Així doncs, després de donar l’entrada de 21.000€ (Ouch!) ja a finals del 2012, només quedava esperar al 3r trimestre del 2014, on se suposa que afegiria un ‘check‘ a la llista de “passos estàndard per convertir-se en una persona adulta”.

Con la G de "Grúa" no me sale nada, oiga.
Pisos del Gorg on, a dia d’avui, por la G de “Grúa”, no me sale nada.

Però en aquest pandereta country aka Españistán en què vivim, i per qüestions amb el SAREB i no sé quantes històries més, la promotora LEVEL va perdre el terreny i ens va deixar en stand-by, amb la possibilitat de recuperar l’entrada, que havia estat durant dos anys en el limbo, i deixar novament 600€ d’entrada per quan recuperessin el terreny. Jo que encara em creia l’ “amb il·lusió” d’en Mas, els vaig tornar a deixar. Total, avui en dia, 600€ no són res, i menys comparats amb els 21.000€ d’abans.

Per circumstàncies familiars (una que le tocó formar parte de familia tipo Falcon Crest sin viñedos), l’any passat em vaig haver de mudar de pressa i corrents al que veia llavors com un pis en el Boulevard of Broken Dreams. Un pis de segona mà, a un quart d’hora de la platja, amb tres habitacions, sí, però només una, la de matrimoni, que dóna al carrer, a més del menjador, és clar. I vaig tornar a recuperar aquells 600€.

However, I’m not the only one to have gone through one such situation. Fa cosa de tres setmanes, em vaig assabentar que 67 famílies s’han trobat en una situació molt semblant a la meva. El projecte dels pisos hi és, pero el terreno no lo sueltan, a esperas de que suba un 20% y así puedan vender los pisos más caros. Cuando los hagan. Si es que los hacen. Manda webs. És més, el març del 2014, quan jo ja tenia l’altre pis comprat, em van tornar a cridar els de la promotora LEVEL, reconvertida, dient que tornaven a oferir els pisos, y que del mío anterior podían hacer tres habitaciones (Eing? ¿Ahora resulta que los metros cuadrados son como el chicle y las paredes móviles? I les finestres també? Mí no entender). També em van dir que els començaven a fer el desembre del 2014. Com heu vist a la foto de més amunt, no advances in sight. My point here being que d’això la notícia publicada aquest passat 9 de març no en diu res ni de passada. Així doncs, no són només 67 famílies, sinó moltes més les afectades en tot aquest sarau.

El proper 3 d’abril farà deu mesos que visc a la meva nova vella casa, i a dia d’avui encara hi ha qui em pregunta ‘Què tal el pis nou?’. Un pis que, després d’un make-over espectacular (o sea), ha quedat ben mono, sí. Hasta el técnico de la fibra de Movistar se quedó maravillado nada más entrar. Però jo volia l’altre. I és per això que, dia sí, dia també, la moi segueix passant per davant de pisos en construcció a la vora de casa, veient com els dreams d’altres, per sort, keep on taking shape for real.

Aq
Aquí els dreams d’alguns coming true, al C/ de la Camèlia, 16-18.

No tinc remei. I aquest país, a dia d’avui, per (a) alguns, tampoc.

Advertisements

4 thoughts on “My House in the Middle of the Boulevard of Broken Dreams

  1. I Love your style but the show must go on, and Patience, Cha-cha-cha-Chaaaaanges are always good, ill give u all my lovin’ and mothing else matters! :*

    Liked by 1 person

  2. Thank you so much, Ana, for all your loving nainonainoná! High time I wrote down my stream of consciousness as I used to. Aquellos maravillosos años with a little help of my friends. Grandes Queen, Grandes Take That, Grande Bowie, Grandes The Beatles, Grandes Metallica, y GRANDE TÚ. :*

    Like

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s