Tant se val, que avui tot el que passi és normal

Vull pensar que el meu dia d’ahir no va ser normal i és per això que em disposo a escriure de memòria “detalls d’aquella història que ningú no ha explicat”. Detalls que a ningú no li importen; detalls sense el coneixement dels quals, el veí del 3r 2a, el tècnic de Movistar que va haver de venir dos cops com el dependent que em va posar tres marcs petits de fotos en una bossa gegant, podran dormir d’una tirada.

No, ahir no va ser normal. Vet aquí “l’inventari del que no vull oblidar”:

Ahir vaig veure que pots dir “xupiguai” a la tele per definir una rave matinal i sonar més eighties que mai. Ahir vaig constatar que el món és un panyuel i que dos mocs es poden trobar a una hora anormal i tenir la conversa més inconnexa que hagi dut mai a terme mentre un esmorzar espera sobre la taula. Oh my. Ahir vaig poder preparar tres unitats de llibre en dues hores i pensar que ja no hauria de carregar més els llibres amunt i avall. Ahir vaig poder ser testimoni d’un comiat d’un càrrec polític amb 30 faltes d’ortografia i/o gramaticals en 19 línies. Tant se val. Ahir vaig aprendre que els assumptes de seguretat nacional no són de la incumbència del President dels EUA. Ahir vaig poder esclatar a riure amb els meus estudiants adolescents mentre m’explicaven les seves aventures amb la profa de Naturals. Ahir vaig poder veure com el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte denegava per segona vegada un projecte de recerca qualificat amb una B amb arguments incongruents. Ahir vaig aprendre que un hola i un adéu només ho són momentàniament. Ahir me’n vaig adonar que pots anar a la platja un dia d’abril a les dotze del migdia i fer-te un pinrelgram sense provocar cap daltabaix.

Pinrelgram

“I és que potser tot gira a l’inrevés, ho fa algun cop al mes,
canvia de color calculadament.
Només és un detall, només és el que veus,
d’esquerra a dreta, i de cap a peus.”

Fragment de “Normal” dels Blaumut.

El fet, però, és que tornant la vista enrera al dia d’ahir, començo a pensar que potser sí que va ser normal. Sí, potser sí que ho va ser. De fet, tots els dies ho són. O no? Sigui com sigui, potser hauria de començar a pensar que sí. Perquè ahir vaig arribar a casa amb la satisfacció d’haver viscut un dia que sé que si l’hi expliqués al veí del 3r 2a, al tècnic de Movistar que va haver de venir dos cops, al moc de l’esmorzar i al dependent que em va posar tres marcs de fotos en una bossa gegant, el trobarien ben anodí, però per a mi no va ser així.

I és per això que tant me fa que tot el que hagi passat avui també sigui normal, perquè crec que estic en el bon camí de trobar “la recepta” del que en diuen “felicitat”.

Així doncs, fins demà.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s