Diuen que vaig anar al Cruïlla i vaig acabar perjudicada… fins a cert punt – Dia 1

En un estiu que m’estic prenent de vacances llaaaaaaargues i ben merescudes, “festival” o “concert” (i platja, però molta platja) són un denominador comú. I és que la vida són dos dies, un ja ha passat i s’ha de fer el que a un li ve de gust. Així doncs, després del Primavera i del Sónar, tocava anar al Cruïlla. Tres festivals so far, tres experiències ben diferents.

Si bé el Primavera és un festival macro amb multitud de gent hipster i/o “moderna” (o no), amb un gran volum de guiris i una oferta ben variada musicalment parlant (sense arribar a res megacomercial), el Sónar és molt més acotat pel que fa al gènere i el públic assistent també hi va a conjunt. Ara bé, el Cruïlla, el tema d’aquesta entrada (i la que ve), és una altra història. Per començar, és un festival molt més barat, comparat amb els altres dos (38€ els 3 dies vs. els 115€ dels 4 dies del Primavera vs. els 74€ del Sónar un sol dia que em va costar – desconec el preu de sortida). L’oferta musical del Cruïlla és també més hippielondia (reggae, jazz, ska, folk, música experimental, patxanga i una mica d’electrònica per error) i considerablement menor que la del Primavera, donde hay para estresarse y solapamientos que fan pupa. Però al Cruïlla sempre hi ha aquell cap de cartell que et fa dir “Hi vaig!”. Al cap i a la fi, preu per preu, sabates grosses. El públic és també ben variat, però hi predominen els assistents locals, acompanyats tot sovint dels més petits de la família, i el concepte aglomeració, a diferència dels altres dos festis, només es dóna puntualment el segon dia.

Situats en aquest context, val a dir que anar de festival sola o anar acompanyada no té res a veure. It’s a fact. Al Primavera, els dos primers dies i part del tercer (dia 1, dies 2 i 3) vaig fer la meva, a saco, per poder absorbir as much as possible del cartell que m’havia fet a mida, mentre que el quart dia, pues eso que te adaptas als acompanyants i fas de més i de menys. Al Sónar hi vaig tornar a anar sola (y fui a lo que iba) mentre que al Cruïlla vaig estar acompanyada la major part del temps. D’aquí que, el que ve a continuació – i ja em perdonareu -,  més que una crítica musical pròpiament dita, serà una crònica de dos dies de tranquis, de bailonguis, de molt poc dormir i de molt riure, amb música d’a prop però també de fons. Això sí, de fons només un cop ja vaig tenir la suficient dosi d'”a prop” que em permetia dir “ja tens l’entrada amortitzada per avui” (que sóc catalana i això també es mira, tu!).

Va començar el meu Cruïlla particular amb una mica de CocoRosie, un grup que desconeixia i del qual no crec que me n’arribi a comprar mai cap disc, tot i que la seva proposta és, si més no, original. Presenten un univers oníric proper al circ (només cal veure’n les pintes, amb nombroses capes superposades), acompanyant-se d’instruments tradicionals (teclat, flauta i arpa), així com un beatboxing i un impressionant desplegament de percussió vocal.

CocoRosie
Les germanes Casady, aka CocoRosie

Però el que va fer que pogués afirmar sense cap mena de dubte que tenia l’entrada del Cruïlla amortitzada ja no només per divendres sinó per dissabte i diumenge va ser el gran Jamie Cullum. Tot i que alguna crítica que he llegit l’acusa que es tirés massa cap al seu cantó pop, que el públic va rebre amb els braços oberts a través dels seus medleys de Rihanna i Jackson 5, I’m #sorrynotsorry, però hands down per a aquest pianista i cantant anglès. Por él, hasta me convertiría al jazz, que ja és dir. Si no l’heu vist mai, ja esteu trigant. Te va de una punta al otro del escenario, tan bon punt et salta a sobre del piano com et fa percussió amb la tapa o els bombos y te organiza un coro improvisado con el público dirigit amb les baquetes. Públic i ell acaben morts d’èxtasi.

Jamie Cullum
Director Jamie Cullum

Tal va ser l’energia de la seva actuació que em va deixar tocada (en el bon sentit de la paraula). Fins a tal punt, que ben poc cas els vaig fer a Of Monsters and Men (pobrets, no en tenien cap culpa). Vaig necessitar ben bé 45 minuts per recuperar-me de tal infusió d’energia. D’altra banda, els Of Monsters… tenien el baixista de baixa (¡juas!), per la qual cosa van reduir el seu espectacle a 45 minuts justets. 45 minutets que vam passar estirats de tranquis a la gespa de davant de l’escenari, calculant el percentatge de diferència de preu entre les begudes grans i petites. Que som catalans… i molt friquis!

Enfilaríem el final de la nit ballant sense parar al so dels australians The Cat Empire, que presenten una barreja de ska, jazz, funk i rock amb un punt disco que els fa molt ballables. I ara el comentari xorra però amb el que tots vam estar d’acord, ballar tant i tan motivats venia també promogut pel fet que el seu frontman, en Felix Riebl, està com un quès. Ale, ya lo he dicho.

The Cat Empire
Felix Riebl

Tancaríem la primera jornada ballant des de la distància, a todo lo ancho, al so de Capital Cities, que vocalment no és que fossin res de l’altre món, però que amb el seu ‘Safe and Sound’ s’han guanyat més d’un i de dos fans.

A lo tonto a lo tonto, la menda arribava morta a casa amb els primers rajos de sol, con una Coca-Cola Zero como único estimulante en el body, as always, que ja deuria córrer més avall dels peus. Com diu la meva amiga Sandra, arribar de festa de dia, a l’estiu, no mola: et fa sentir encara més pendó. And not just that, si a això li sumem el fet que tant hi fa que vagi a dormir a les 12, o que hi vagi a les 5, ja que em desperto com a molt tard a les 9 del matí i després que duerma Rita… Doncs això, dormir tres hores tindria les seves conseqüències l’endemà, però això ja ho explicaré en el proper post.

Continuarà…

Veure galeria d’imatges.

Segona part – Cruïlla dia 2.

Advertisements

One thought on “Diuen que vaig anar al Cruïlla i vaig acabar perjudicada… fins a cert punt – Dia 1

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s