Diuen que vaig anar al Cruïlla i vaig acabar perjudicada… fins a cert punt – Dia 2

Després d’una primera jornada on Jamie Cullum em va deixar mortttta, i havent només dormit tres hores, em disposava a gaudir novament en el segon dia d’aquest Cruïlla 2015, once again amb només una Coca-Cola Zero i un parell de cafès com estimulants per poder aguantar fins, novament, altes hores de la matinada. Ilusa yo.

Últimament, a més de perdre el filtre pel camí si cal (rebelde con causa, siempre), m’ha donat per tuitejar random thoughts. Com diu el meu amic Javi, a qui no li agradi, unfollow i bon vent. Visca la democràcia a la xarxa. Així doncs, encetava aquesta segona jornada del Cruïlla amb una Coca-Cola Zero al body i amb moltes, però moltes ganes de veure Milky Chance en directe, cosa que suposo que es deuria reflectir en el meu Twitter timeline.
vague

Suposo que us ha passat alguna vegada d’haver viscut un moment que, per alguna raó, saps que recordaràs durant molt de temps, o qui sap si fins la resta dels teus dies. Com ja vaig explicar, això és el que em va passar amb Milky Chance, part de la meva banda sonora l’agost de l’any passat. És per això que, si bé no són una formació per tirar coets (la seva proposta és ben senzilla i repetitiva), tenia moltíssimes ganes de reviure aquell vespre de clima tropical a Cairns de la mà dels propis creadors de “Flashed Junk Mind“. Per cert, si us agrada aquest rotllo “rimember güén”, La Belle Musique prepara unes mixtapes molt cool que van perfectes per recordar “el so” de certa temporada. La de Milky Chance seria la de Summer Memories del 2014.

Milky Chance
Desde luego, estas fans…

L’anècdota del concert la van posar les fans agosarades que van començar a tirar sostenidors a l’escenari. La reacció del guitarrista, en Philipp Dausch, va ser posar-se vermell com un tomàquet, mentre que el cantant i també guitarrista Clemens Rehbein va agrair els assistents “all the love”, assenyalant l’estesa de roba interior que en pocs minuts es va crear als seus peus.

Després del moment flashback 2014, tocava una bona dosi de R&B i soul de la mà d’Emeli Sandéque m’atreviria a dir que ha passat bastant desapercebuda aquí a Espanya, mentre que a Gran Bretanya va tenir especial ressonància durant el 2011-13.

Emeli Sandé
Alegria i molt de ritme de part de l’escocesa Emeli Sandé.

Com el dia anterior, després d’un parell de concert bons que justificaven el preu de l’entrada, tocava una bona dosi de gespa i de random conversation, però molt random, amb Aloe Blacc de fons, que va estar bé, però no m’atreviria a dir-ne res (léase, bien poco caso le hice). Tot això, no sense abans anar a fer un cop d’ull a Ms. Lauryn Hill, cap de cartell que es va autosabotejar l’actuació con sus aires de diva, començant tard i amb un so pèssim. Oh well. Tots estaven d’acord que després d’Aloe Blacc, Damian Marley, uno de los tropecientos mil descendientes del gran Bob Marley, era un must, però com que a mi el reggae y lo que me he encontrado hoy me dan exactamente lo mismo excepte quatre cançons comptades, vaig optar per anar a veure l’alternativa electrònica proposada per Archive.

Archive
Archive. Check ’em out!

Érem quatre gats comptats a l’espai reservat per a Archive, però quatre gats que van poder disfrutar d’una molt bona proposta. A seguir-los la pista!

De Damian Marley vaig poder veure’n el final, en què un nen moníssim (descendiente de descendiente de descendiente) ja apuntava maneres. El denominador comú del concert de Damien Marley i el del compositor d’indie folk i reggae Xavier Rudd, el següent concert que vam veure, va ser les banderes que onejaven durant la seva actuació, en algun cas, de dubtosa salubritat o disseny, cosa que va portar al meu amic Xavier Daniel a preguntar-se si això que onejava en Xavier Rudd eren les calces brutes de la iaia. Oh well. Again.

Xavier Rudd
Xavier Rudd, que lo dio tó, pero poco cogí.

Mentiria si digués que vaig gaudir de l’actuació de Xavier Rudd. Té composicions xules i tinc algun que un altre àlbum seu perdut a l’ordinador, però no és cap sant de la meva devoció (fans seus, tireu-me pedres, que me dejo). A tot això, afegiu-li que una comença a tenir una edat, havia dormit tres hores y ya no podía con su alma. Ozú! Després d’anar a veure un grup de quatre matats de cuyo nombre no quiero acordarme, vam anar a petar a Los Retrovisores, un grup amb una proposta que recupera els guateques dels 60, un neo-yeyé amb dosis supremes d’humor i bon rotllo. No obstant això, aquí és quan la Maria del Mar no va poder més i va petar. Del tot.

zzz
Es pot dormir en un concert, a 6 metres escassos de l’escenari. Es pot.

Es pot dormir en un concert. Catalunya, sí que es pot, tot i que no profundament. Quina va ser la meva sorpresa quan dos cops que vaig mig-obrir els ulls, molt amablement, dos desconeguts diferents em van oferir un Ibuprofè. Senyors meus, un pot agafar una gandula per banda i dormir al bell mig d’un concert simplement per tenir son, no per anar taja o passada de voltes. Gràcies.

I és que els que em coneixeu, ja sabeu que en ma vida he begut només dues vegades: una cervesa de gerds als 21 anys, que ni em vaig acabar, i un gin-tònic aquest Cap d’Any, per inaugurar la jornada de portes obertes a tó 2015. Durant tota la vida, a mi una Coca-Cola (o dos) ya me hace un apaño per fer festa. I ara a l’estiu, on hi hagi una bona orxata, que se quite lo demás.

orxata

Mi estado de trance a quarts de quinze de la matinada no em permet recordar gaire més d’aquella nit. Vaig arribar a casa, sí; vaig dormir novament 3-4 hores, sí; vaig arrossegar jet lag durant 3 dies, sí; i ja tinc l’entrada per al Cruïlla de l’any que ve. Sí.

Veure galeria d’imatges – Dia 2.

Advertisements

2 thoughts on “Diuen que vaig anar al Cruïlla i vaig acabar perjudicada… fins a cert punt – Dia 2

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s