Glen Hansard personal(itzat) al Casino l’Aliança del Poblenou

Dimarts vaig viure el que, segurament, hauria d’haver passat molt abans: un concert de Glen Hansard acompanyada de l’amic que me’l va descobrir, a través de la banda sonora de Once, la película guanyadora de l’Oscar a la Millor Cançó Original per ‘Falling Slowly’. Dic “abans” perquè déu n’hi do les vegades que he gaudit de l’irlandès des de llavors i, com és d’esperar en un compositor amb dos àlbums en solitari a l’esquena posteriors a la película, més les col·laboracions diverses i el seu treball amb The Frames, el seu altre grup, la presència de temes provinents de la banda sonora de la película als seus concerts és ara molt més reduïda del que va ser anteriorment.

2017 glen hansard

No era ni la primera ni la segona ni la tercera vegada que veia Glen Hansard en acció, però a diferència del que em passa amb altres artistes, amb els quals tinc la sensació d’estar experimentant un déjà vu (¡Ed Sheeran, Rufus Wainwright, i fins a cert punt, Damien Rice, preneu nota!), aquest cop no tenia pas la recança de veure el mateix en un context diferent. La raó? Ben senzilla: tal i com després del concert me’l van fer resumir en una sola paraula, el que Glen Hansard ens té acostumats a oferir i, per tant, va portar al Casino de l’Aliança de Poblenou, és un espectacle “personal(itzat)”. Bé, són dues paraules en una, però per als qui patim de verborrea com jo, ens podem permetre llicències com aquesta, oi?

Certament, es va tractar d’un concert personal(itzat), molt personal(itzat). Tal i com diuen que no ens banyem en el mateix riu dos cops, la imprevisibilitat, el fluir i l’aturar cançons a mitges, el setlist en si i les seves introduccions majoritàriament humorístiques, fan que sigui impossible viure el mateix concert dos cops i molt menys si s’hi va en dues ciutats diferents, ja que sempre té alguna cosa a dir d’allà on va. Aquest cop, el Casino de l’Aliança de Poblenou, “una part nova de la ciutat que no coneixia i que em fa l’efecte que no estigui a Barcelona”, deixant constància així que havia percebut perfectament l’essència de l’emblemàtic barri.

Arrencava el concert amb ‘Love Don’t Leave Me Waiting’, del seu primer àlbum en solitari Rhythm And Repose (2012), en un escenari on hi havia un piano un pèl massa decantat cap a la dreta, una guitarra, un bombo on s’hi llegia ‘Save-A-Soul-Mission’ i un parell de làmpades per crear un ambient d’allò més íntim i, novament, personal. Seguirien ‘Friend/Enemy’, ‘Winning Streak’ i ‘My Little Ruin’ del seu segon àlbum en solitari (Didn’t He Ramble, 2015) i no seria fins que van sonar les primeres notes de ‘When Your Mind’s Made Up’, de The Swell Season i de la banda sonora abans esmentada, que se sentirien expressions d’agraïment del públic (sí, you got me, ara mateix em teniu amb els eyes rolling).

Com ja ens té acostumats Hansard, moltes de les cançons del setlist vénien precedides, o acompanyades, de notes humorístiques com una improvisada paròdia de Jon Bon Jovi al final de ‘Way Back In The Way Back When’, així com de la corresponent anècdota personal, explicada sempre amb gràcia, però sovint amb un rerefons dramàtic, on la presència de l’alcohol o de tragèdies familiars o alienes hi té sovint un paper destacable. Aquestes anècdotes vindrien també acompanyades també de la participació activa del públic amb cors i aparicions més o menys estelars, com la de la seva amiga irlandesa que celebrava l’aniversari de la mare amb un viatge a Barcelona, la d’un (espontani?) del públic que fou capaç de cantar la tercera estrofa del tema final ‘So Long, Marianne’ a pèl, o la del seu amic guitarrista, Javier Mas, guitarrista del recentment desaparegut Leonard Cohen i que sol tenir una participació destacada quan Hansard visita la Ciutat Comtal. La cirereta va ser, per molts, ‘Falling Slowly’, traduïda al català i cantada pel poeta Quico Tretze, descobert atzarosament per Hansard a Internet, versió de la que Glen Hansard es va animar a interpretar-ne la tornada. Per a mi, però, la cirereta va ser el tema final, on els teloners, Escuchando Elefantes, van tenir una participació més que destacada i on, novament, la participació del públic va fer que ens sentíssim part de l’espectacle, deixant-nos així un somriure d’aquells tontos que et duren fins que poses el cap al coixí.

Després del concert, també em van preguntar quina nota l’hi posava. És molt difícil posar nota a un concert on els vincles emocionals hi tenen molt a dir. No obstant això, vaig llançar-me amb un 8.5/8.75, afegint-hi un “i no pas per culpa d’en Glen” (noti’s el “culpa”, com si un notable fos inadmissible!). Si una cosa he de dir que sigui negativa del concert és el(s) tècnic(s) de llums i de so, que deixava gairebé completament a les fosques el protagonista de la nit, il·luminant (excessivament) la sala en acabar certs temes i que, com és gratis (deuria pensar), posava reverberació a dojo fins al punt que Hansard va aturar amb un ‘No, please, don’t do that’, la que és la meva cançó favorita seva en solitari, ‘Bird of Sorrow‘, pseudo-arruinant-me així l’experiència de viure-la (i plorar-la) en directe un cop més.

Sigui com sigui, assistir a un concert de Glen Hansard és anar a viure una experiència on la increïble veu de l’irlandès passa del desganyitar-se cru i feridor al xiuxiueig íntim que anheles escoltar en temes marcadament tristois, passant per l’esperit folk de taverna irlandesa.

*De teloners, Escuchando Elefantes, un grup amb una simpatia inusitada, un repertori d’allò més variat, una veu femenina versàtil i un membre masculí amb un entusiasme contagiós. Highly recommended malgrat només haver-ne vist l’última part de la seva actuació.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s