Nit amb The Crab Apples i Joan Queralt & The Seasicks a la Sidecar

Avui en dia, en què si no instagrameges el cafè en llet amb el cor decorat és com si no te l’haguessis pres, em trobo davant la situació d’haver assistit a un bolaco dels guapos, però sense càmera ni llibreta on apuntar. Damn it!  I és que l’objectiu d’anar ahir a veure The Crab Apples, d’una banda, i Joan Queralt & The Seasicks, de l’altra, al Sidecar (Barcelona) no era cap altre que passar una bona estona en bona companyia i veure per primera vegada com Joan & co. s’ho munten en directe. Per tant, sense fotos, ni setlist, ni notes d’on poder basar els meus comentaris, allá voy.  Con un par. Així doncs, el que segueix, tot i que no pot qualificar de crònica pro, no és perquè consti per a mi, sinó perquè qui s’estigui pensant anar a veure ambdues bandes,  tingui una opinió més a l’hora de ponderar entre ells i altres opcions potencials (Luthea Salom, Varry Brava, next time!).

Ja havia pogut gaudir de l’espectacular presència sobre l’escenari de The Crab Apples al Concert de Zoo XXI. Haver arribat començada la seva actuació tampoc no ajuda en poder dir gaire cosa sobre ell(e)s  – els anomenen en femení en algunes publicacions (cupaires?), però el bateria és un noi (?!). Per tant, em limitaré a reiterar el que ja vaig poder apreciar en el seu moment al bolo de la presentació del disc de Zoo XXI. Què coi fan encara fent sovint de teloner(e)s?!?! Carla Gimeno (veu), Laia Martí (baix), Laia Alsina (guitarra) i Mauro (bateria) a un Apolo 1, un Vida o un Cruïlla però ja!  Seran tan joves com vulgueu, però d’inexpertes sobre l’escenari no en tenen ni un pèl. I si el material que tenen publicat ja brilla per si sol, el seu directe només fa que confirmar que en aquest país, o et fas notar com les Hinds (Ew!), o el talent real triga a ser percebut pels que realment mouen els fils. Ai làs!

Estava clar que la claca de Joan Queralt & The Seasicks estava formada, en part, per amics i coneguts (n’hi havia de recent aterrats d’Atenes i Shangai!), els quals van ser objecte i subjecte de més d’una complicitat de part dels barcelonins. El Sidecar tampoc dóna per molt més assistents ni difusió en els mitjans (una llàstima), però això no va impedir que l’actuació d’ahir a la nit fos extrapolable a qualsevol altre entorn amb més cara i ulls (o com a mínim, a un recinte on no només els de sobre l’escenari puguin veure qui hi ha més enllà de la 6a fila). Bromes i complicitats personalitzades i sales tubulars a banda, Joan Queralt (veu i guitarra), acompanyat de la seva banda, The Seasicks (amb Ignasi Miranda al baix i Iván Morales aka Chufi a la bateria), van deixar clar que formen un conjunt de folk, blues i rock cohesionat, elaborat i reflexionat, i que quan toca, se centren en el que cal: formular i executar una actuació on temes del seu nou EP, Time Made of Sand (amb el pas del temps com a fil conductor), combinats encertadament amb temes dels treballs anteriors de Joan Queralt en solitari (I Miss the WavesWelcome Home) fan que un concert de poc més una hora tingui un regust a fugaç.

La bona sintonia entre el grup, per començar, el públic per continuar, i els teloners The Crab Apples van ser també el que van fer possible que la Carla Gimeno tornés a l’escenari amb Queralt & co. per regalar-nos un ‘Girls Just Want To Have Fun’ on la cridòria festiva ocasional de Cyndi Lauper va donar pas al flux de veu de la Carla que recorda que la diversió pot ser a vegades salvatge, però, com les actuacions d’ahir a la nit, pot tenir el seu punt de delicatessen mesurada però no per això menys plaent.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s