Cruïlla 2016: No Sleep for Me This Time!

After having ended up knackered at last year’s Cruïlla, this year I had to give the best of me there, as I was attending the fest as a press member. This meant no sleep for me this time, at least not at the Forum. Nope!

cruilla-2016I started covering the Cruïlla event on Hipsterian Circus a bit “late”, as compared to some websites’ coverage, as I first had to finish the probation period, then suggest the topic, get the approval and then get down to it. Covering a festival, both the pre- and the while- is no easy task, as there are many goings-on related to it: new confirmations, playlists announcements, changes in the schedule… That also includes, of course, choosing the bands you think you are going to enjoy the most or you are most interested in – and if you are not, then make the effort to get to know them and go see them with an open mind. Finally, the fest itself, which means hours and hours of music and fun but also loads of energy spent to be attentive and getting the essence of what will end up being the backbone of the different gigs.

So here’s my coverage of the Cruïlla festival for Hipsterian Circus. First of all, the schedule announcement. As opposed to Primavera’s – and there being fewer stages -, I was happy to see that there were hardly any overlaps involving the bands that I was most excited to see. Of couse, you cannot say this in an article meant to be impartial or, rather, ‘general(isable)’, so I kept that to myself and wrote about how cool it is that Cruïlla offers a wide variety of styles and that their line-up has so many different ingredients that you can decide on your own menu depending on the mood you have on such or such other day. That is precisely what I ended up doing: my mental schedule kept on changing as the nights were advancing.

After this article, I realized that the fest was publishing a series of playlists in their social networks made either by the organization or by the very artists performing in the fest. In order to make up for my delay in the coverage of the fest, I summarized whatever lists they had published up to that day in this article. I kind of felt proud to have taken the initiative to write about something that, apparently uninteresting, could also offer some food for thought as to whether the platform used for such purpose was the most convenient one regarding collaboration/interaction from punters.

Then I wrote the item of news on the Cruïlla covers competition. Even though the news wasn’t that extraordinary, I believed I could give it a humorous touch that I myself would appreciate as a reader. Several other competitions were set up by the festival organizer, about which I wrote in this article.

Finally, the fest review, which appeared as a featured news item that week! As encouraged by my ‘bosses’ at Hipsterian, I did say what I thought from the bottom of my heart and so I included some humor and pseudoirrelevant comments to leave my personal mark in the article, unlike what you might find in reviews of regular newspapers. This being a festival review, I also covered logistics aspects, such as toilets, food trucks or stages location.

The thing is that, on the fest days, I ended up going to fewer gigs than I had planned in my mind but it was a very enjoyable experience anyway that I lived along with several friends. The gigs I enjoyed the most were, undoubtedly, Damien Rice, Alabama Shakes and Vetusta Morla (* fan girling mode on for this one *), which I believe shows in my review. Also, I wish I had had the energy to stay for Skunk Anansie, but it was too late at night. I must be getting old…

CruÏlla 2016 collage

I also took pictures of the performances with my compact camera, as we weren’t granted a photo pass. That means the quality of the pics is just acceptable. If only I could’ve got in with at least my hybrid cam. In spite of that, I’m a bit proud of some of the pics I took of Brittany Howard from Alabama Shakes and of Pucho from Vetusta Morla. Oh my, those beautiful human beings!

See you next year, Cruïlla!

Advertisements

Cruïlla 2013

Cruïlla dia 1: 5/7/13

Problemes tècnics a l’entrada fan que tots els concerts comencin més tard. Vaig primer a Cat Power, un concert de pasa-palabra, amb problemes tècnics, desafinades monumentals vàries i una cantant principal que surt fumant, a mig concert segueix fumant, tot i tenir problemes de tos i a mig del concert va haver de sortir un moment per seguir tossint!?!?!. Per qüestions ‘x’ em perdo el primer tros de Rufus Wainwright i l’he de veure des de les grades. Rufus és RUFUS. BRILLANT. EXTRAORDINARI. Gràcies, Pere, per descobrir-me’l. Seguim amb un James Morrison que sona de P.M. (i descobrim que és guapo! haha)  i marxem cap a Suede, on ens trobem amb un moderno amic meu, que s’ha equivocat de festival, pues “el Primavera es para hipsters, el Cruïlla para hippies!”.  Suede ofereixen un bon espectacle, tot i que a mi la seva música, plin. Finalment, marxem cap a Wyclef Jean tot i que jo volia anar a Standstill, però noooooooo passa res. A mig concert, cansats i no gaire motivats pel Wyclef després d’haver cantant el seu greitest jit amb els Fugees (Ready or Not), marxem cap a casa sense veure WhoMadeWho, ja que avui dissabte, ens espera la traca final.

Malgrat un principi més que decebedor, un bon dia (i nit), after all.

Cat Power, decebedora
                                                   Cat Power, decebedora
Rufus Wainwright - Cruïlla 2013
                                               Rufus Wainwright, fantàstic.
                                                                James Morrison!
Suede - Cruïlla 2013
                                                                       Suede

Cruïlla dia 2:  6/7/13

Segon i últim dia de Cruïlla. Vamos allá. Primer vaig anar a veure el Goran Bregovic, que té molta anomenada, però a mi la seva música no em diu res, així que m’hi vaig quedar una estoneta només i vaig decidir anar cap al Deezer, per aconseguir primera fila per a Morcheeba. De camí, uns castellers, que mai no està de més veure. No van ser espectaculars, però sí que fan país, digoooo, nació. Morcheeba, elegantíssima. L’elegància és innata, i està clar que Skye Edwards la té de naixement. Ains… De camí cap als Mambo Jambo (el swing mai no passarà de moda :) ), ens vam trobar amb Snoop Dogg, que – yo lo siento – pero no puedo con él. Finalment, una breu estona a Fermín Muguruza i una estoneta de Trombone Shorty, dels quals em sonaven alguns temes. Fi de la nit. Cap a casa hi falta gent. Novament, 21.50€ ben aprofitats.

Skye Edwards de Morcheeba. Jo de gran vull ser com ella.
                 Skye Edwards de Morcheeba. Jo de gran vull ser com ella.
Goran Bregovic
                                                                       Goran Bregovic
Snoop Dogg. Ew!
                                                                 Snoop Dogg. Ew!
Maaaaaaambo!
                                                                  Maaaaaaambo!

Cruïlla 2013

Cruïlla – dia 1: 5/7/13

Problemes tècnics a l’entrada fan que tots els concerts comencin més tard. Vaig primer a Cat Power, un concert de pasa-palabra, amb problemes tècnics, desafinades monumentals vàries i una cantant principal que surt fumant, a mig concert segueix fumant, tot i tenir problemes de tos i a mig del concert va haver de sortir un moment per seguir tossint!?!?!. Per qüestions ‘x’ em perdo el primer tros de Rufus Wainwright i l’he de veure des de les grades. Rufus és RUFUS. BRILLANT. EXTRAORDINARI. Gràcies, Pere, per descobrir-me’l. Trobada amb uns amics, amb qui seguim amb un James Morrison que sona de P.M. (i descobrim que és guapo! haha) i marxem cap a Suede, on ens trobem amb un amic nostre paradigma dels modernos (que s’ha equivocat de festival – “el Primavera es para hipsters, el Cruïlla para hippies!”). Suede, que ofereixen un bon espectacle, tot i que a mi la seva música, plin. Finalment, marxem cap a Wyclef Jean tot i que jo volia anar a Standstill, però noooooooo passa res. A mig concert, cansats i no gaire motivats pel Wyclef després d’haver cantant el seu greitest jit amb els Fugees (‘Ready or Not’), marxem cap a casa sense veure WhoMadeWho, ja que avui dissabte, ens espera la traca final.

Malgrat un principi més que decebedor, un bon dia (i nit), after all.

Cat Power, decebedora
                Cat Power, decebedora
RUFUS WAINWRIGHT. ASÍ, EN MAYÚSCULAS.
       RUFUS WAINWRIGHT. ASÍ, EN MAYÚSCULAS.
James Morrison
         Resulta que és guapot i tot!
Suede
  Suede, que no estuvieron mal. Es más, estuvieron bien. 

Cruïlla – dia 2: 6/7/13

Segon i últim dia de Cruïlla. Vamos allá. Primer vaig anar a veure el Goran Bregovic, que té molta anomenada, però a mi la seva música no em diu res, així que m’hi vaig quedar una estoneta només i vaig decidir anar cap al Deezer, per aconseguir primera fila per a Morcheeba. De camí, uns castellers, que mai no està de més veure. No van ser espectaculars, però sí que fan país, digoooo, nació. Morcheeba, elegantíssima. L’elegància és innata, i està clar que Skye Edwards la té de naixement. Ains… De camí cap als Mambo Jambo (el swing mai no passarà de moda :) ), ens vam trobar amb Snoop Dogg, que – yo lo siento – pero no puedo con él. Finalment, una breu estona a Fermín Muguruza i una estoneta de Trombone Shorty, dels quals em sonaven alguns temes. Fi de la nit. Cap a casa hi falta gent. Novament, 21.50€ ben aprofitats.

Goran Bregovic
          Goran Bregovic
Skye Edwards de Morcheeba. Jo de gran vull ser com ella.
  Skye Edwards de Morcheeba. Jo de gran vull ser com ella.
Snoop Dogg. Ew!
    Snoop Dogg. Ew!
Maaaaaaambo!
            Maaaaaaambo!