Fink porta Resurgam a l’Apolo 2

finkA diferència d’altres vegades, on he dit “avui faré només una minicrònica o ni això” i acabo escrivint la Bíblia en vers, em trobo en aquests moments en unes circumstàncies que m’impedeixen posar tota l’energia desitjable en relatar el que vaig veure i viure ahir a la renovada Apolo 2. Desbordada de feina i abatuda pels esdeveniments de les últimes setmanes que em van arribar a fer plorar dimecres passat a casa, vaig trobar que calia esbargir-me, però que no dedicaria energia a l’escriptura. D’aquesta manera, alhora, col·laboro activament en les peticions de què, malgrat les circumstàncies que estem vivint a Catalunya aquests últims mesos, la cultura no s’ha de deixar de banda. Una de les raons, òbviament, és l’econòmica ja que Barcelona especialment és una ciutat amb una oferta inacabable d’espectacles de tots tipus. L’altra és també l’emocional: molts de nosaltres ens trobem vivint uns moments difícils, de maltractament psicològic que estan deixant petjada no només en el nostre estat emocional sinó també en la capacitat de concentració en les nostres tasques diàries, des de les més senzilles com serien fer la feina de casa o anar a comprar (i no trobar-te amb cinc mangos a la nevera, com em va passar a mi mateixa fa tres setmanes) fins a les més complexes, com són la redacció de textos o la capacitat de reacció en situacions de risc.

Així doncs, només em falta dir que el concert d’ahir de Fink va ser un concert brillant que em va servir per desconnectar una mica (que no del tot) de la infoxicació viscuda darrerament i del Màster en Dret Penal que estic fent involuntàriament a base de lectures de diaris intentant explicar l’inexplicable que està passant aquests dies a l’Audiència Nacional. Així mateix, em va servir també per poder comprovar, un cop més, que les recomanacions d’una molt bona amiga meva són molt encertades, i aquesta no era excepció. De fet, sobre un tema de Fink ja vaig escriure ara fa poc més d’un any, en què una cançó en concret em portava a analitzar una situació molt trista per a mi en aquells moments. Ahir, un any i poc més després de què aquell tema prengués un significat concret, vaig poder comprovar un cop més que el motiu que em va portar a escriure a aquelles paraules segueix estant present al meu dia a dia però amb un sentit molt diferent. Molt. El mateix fenomen que espero que passi amb l’aberració judicial del Govern deposat. A poder ser, sense haver d’esperar un any.

Salut i República.

Advertisements

You Don’t Wanna Hurt Yourself

One month ago, a friend recommended Fink to me, and the moment I listened to this song, I knew there’d be much more to it than just ‘a’ song.

The thing is that the evolution of this artist is kinda peculiar, listening to his latest album and the ones previous to the one this particular tune comes from, but what I want to write about now is not his change in style, but the lyrics to ‘Looking Too Closely.’

Recently (well, only yesterday), I lived one of my sharpest disappointments so far. It was no news, I had actually seen it coming from a few weeks back. The incoherence of it all made it blatant that it’s only when you fear to look closely at yourself, at what you are like, at what you want yet you don’t get to get just because – who would’ve thunk! -, it’s not served on a silver platter, it is then when you take the easiest way of them all. It is then when ‘the devil’ (quoting Fink) is not only in the details, but in the most obvious of acts, as what happens when children go naughty to get someone’s attention.

However, you should’ve known that…

The truth is like blood underneath your fingernails

And even if you first try to deny what there is/has been/was there at the start, then you have no other option but surrender, admit your incoherence and accept that you’ve done damage on the way. Lots of it. Just because…

you don’t wanna hurt yourself, hurt yourself

And you will do whatever it takes to avoid looking closely, because, oh well, it takes too much effort. I així anem fent.

So, as Fink would put it,

So don’t kid yourself, kid yourself
It’s you right there, right there in the mirror

And addressing now this particular ‘somebody else’ I have in mind, this kid kidding himself, even if you opt for looking closely some time soon, mind that collateral damage is already done anyway. Fortunately, I know you are aware of it.