Morcheeba | MMAR's RAMM

Cruïlla dia 1: 5/7/13

Problemes tècnics a l’entrada fan que tots els concerts comencin més tard. Vaig primer a Cat Power, un concert de pasa-palabra, amb problemes tècnics, desafinades monumentals vàries i una cantant principal que surt fumant, a mig concert segueix fumant, tot i tenir problemes de tos i a mig del concert va haver de sortir un moment per seguir tossint!?!?!. Per qüestions ‘x’ em perdo el primer tros de Rufus Wainwright i l’he de veure des de les grades. Rufus és RUFUS. BRILLANT. EXTRAORDINARI. Gràcies, Pere, per descobrir-me’l. Seguim amb un James Morrison que sona de P.M. (i descobrim que és guapo! haha) i marxem cap a Suede, on ens trobem amb un moderno amic meu, que s’ha equivocat de festival, pues “el Primavera es para hipsters, el Cruïlla para hippies!”. Suede ofereixen un bon espectacle, tot i que a mi la seva música, plin. Finalment, marxem cap a Wyclef Jean tot i que jo volia anar a Standstill, però noooooooo passa res. A mig concert, cansats i no gaire motivats pel Wyclef després d’haver cantant el seu greitest jit amb els Fugees (Ready or Not), marxem cap a casa sense veure WhoMadeWho, ja que avui dissabte, ens espera la traca final.

Malgrat un principi més que decebedor, un bon dia (i nit), after all.

Rufus Wainwright - Cruïlla 2013 — **Rufus Wainwright, fantàstic.**

Cruïlla dia 2: 6/7/13

Segon i últim dia de Cruïlla. Vamos allá. Primer vaig anar a veure el Goran Bregovic, que té molta anomenada, però a mi la seva música no em diu res, així que m’hi vaig quedar una estoneta només i vaig decidir anar cap al Deezer, per aconseguir primera fila per a Morcheeba. De camí, uns castellers, que mai no està de més veure. No van ser espectaculars, però sí que fan país, digoooo, nació. Morcheeba, elegantíssima. L’elegància és innata, i està clar que Skye Edwards la té de naixement. Ains… De camí cap als Mambo Jambo (el swing mai no passarà de moda :) ), ens vam trobar amb Snoop Dogg, que – yo lo siento – pero no puedo con él. Finalment, una breu estona a Fermín Muguruza i una estoneta de Trombone Shorty, dels quals em sonaven alguns temes. Fi de la nit. Cap a casa hi falta gent. Novament, 21.50€ ben aprofitats.

**Skye Edwards de Morcheeba. Jo de gran vull ser com ella.**

Cruïlla – dia 1: 5/7/13

Problemes tècnics a l’entrada fan que tots els concerts comencin més tard. Vaig primer a Cat Power, un concert de pasa-palabra, amb problemes tècnics, desafinades monumentals vàries i una cantant principal que surt fumant, a mig concert segueix fumant, tot i tenir problemes de tos i a mig del concert va haver de sortir un moment per seguir tossint!?!?!. Per qüestions ‘x’ em perdo el primer tros de Rufus Wainwright i l’he de veure des de les grades. Rufus és RUFUS. BRILLANT. EXTRAORDINARI. Gràcies, Pere, per descobrir-me’l. Trobada amb uns amics, amb qui seguim amb un James Morrison que sona de P.M. (i descobrim que és guapo! haha) i marxem cap a Suede, on ens trobem amb un amic nostre paradigma dels modernos (que s’ha equivocat de festival – “el Primavera es para hipsters, el Cruïlla para hippies!”). Suede, que ofereixen un bon espectacle, tot i que a mi la seva música, plin. Finalment, marxem cap a Wyclef Jean tot i que jo volia anar a Standstill, però noooooooo passa res. A mig concert, cansats i no gaire motivats pel Wyclef després d’haver cantant el seu greitest jit amb els Fugees (‘Ready or Not’), marxem cap a casa sense veure WhoMadeWho, ja que avui dissabte, ens espera la traca final.

Malgrat un principi més que decebedor, un bon dia (i nit), after all.

**RUFUS WAINWRIGHT. ASÍ, EN MAYÚSCULAS.**

***Suede, que no estuvieron mal. Es más, estuvieron bien.***

Cruïlla – dia 2: 6/7/13

Segon i últim dia de Cruïlla. Vamos allá. Primer vaig anar a veure el Goran Bregovic, que té molta anomenada, però a mi la seva música no em diu res, així que m’hi vaig quedar una estoneta només i vaig decidir anar cap al Deezer, per aconseguir primera fila per a Morcheeba. De camí, uns castellers, que mai no està de més veure. No van ser espectaculars, però sí que fan país, digoooo, nació. Morcheeba, elegantíssima. L’elegància és innata, i està clar que Skye Edwards la té de naixement. Ains… De camí cap als Mambo Jambo (el swing mai no passarà de moda :) ), ens vam trobar amb Snoop Dogg, que – yo lo siento – pero no puedo con él. Finalment, una breu estona a Fermín Muguruza i una estoneta de Trombone Shorty, dels quals em sonaven alguns temes. Fi de la nit. Cap a casa hi falta gent. Novament, 21.50€ ben aprofitats.

Share this:

Share this: